Llevaba algunos años asistiendo a Simposium de kayak de mar por el mundo y me encantaban, ya que me proporcionaban la oportunidad única de rodearme y de conocer personas magníficas que me enseñaron, por encima de todo, a amar este deporte con generosidad.
A muchos les sorprendía que una mujer sola que apenas hablaba el idioma se atreviera a viajar sola hasta el confín del mundo.
La verdad era que al ir conociendo a estas personas, algunos de ellos ídolos para mi, por su competencia, el cariño y el trato que me daban, provocaban esas ganas de asistir y que naciera la idea de corresponderles organizando un Simposium de kayak de mar en mi Mar Mediterráneo.
Pude comparar las organizaciones de los diversos simposium a los que asistí y me quedó muy claro que debería ser a través de un club, los diversos intentos de empresas particulares de kayak que querían organizar uno y que pedían mi colaboración no tenían el nivel de mi referente: el Simposium de Jersey.
Desde un inicio entendía que tenía que encontrar un club con un equipo de personas que creyera en el proyecto y no había mucho donde escoger, pero como siempre me tiré a la piscina…
Mis expectativas con el Club Pagaia se superaron con creces, se involucraron hasta la médula.
Lo que en un inicio iba a ser fácil se fue “complicando” .
Las ganas de asistir de muchos de los entrenadores, la gran cantidad de personas que conocía hicieron que surgieran problemas, que hubiera que buscar ayuda removiendo cielo y tierra, pero allí estaban los miembros del club que dedicaron horas como equipo y que a todo buscaban soluciones.
La verdad es que en un inicio no lo pude disfrutar, me había metido en un buen lio, como siempre con mis ideas, y en esta época era presidenta de la FCP, así que tenía mucho trabajo y cosas a solucionar para ponerla en marcha.
Y sobretodo no quería que nadie pensara que estaba favoreciendo a un club en particular.
Hasta que llegó el día de la inauguración y me encontré con todas las amistades no me di cuenta de la confianza que el club depositó en el proyecto y lo agradecida que debía estar con el Club Pagaia.
Ahora lo que más me gusta es ver cómo ha evolucionado a través de los años el Simposium es un referente internacional y sobre todo no se ha perdido la esencia de sus inicios, la seguridad del kayak de mar.
PD. Hoy en día me consta que antes de abrirse las inscripciones ya esta lleno, solo con socios de club y los compromisos adquiridos, por lo que me hago muchas preguntas y me hace pensar…
A continuación os adjunto documentos de gran valor histórico y sentimental para mí que dan una idea del trabajo realizado por muchas personas durante tantos años.
Introducción que se mando para promocionar, a entidades públicas y privadas, a patrocinadores, palistas para la realización del primer Simposio Internacional de Kayak de mar (año 2004_2005).
Este primer Simposio Internacional de Kayak de mar que proponemos pretende ser la oportunidad para muchas personas, grupos y clubes de recibir, por un lado, la formación necesaria sobre seguridad en la práctica de este deporte y, por otro lado, quiere ser una ocasión única para adquirir nuevas y mejores habilidades, compartir los propios conocimientos y practicar de forma segura el kayak de mar, sin olvidar que siempre existirá el riesgo.
El Simposio puede ser, también, una buena opción para difundir la cultura del kayak de mar y dar a conocer en profundidad la práctica segura de este deporte a las autoridades e instituciones competentes.
Además, el simposio es un reto para que la seguridad en la práctica del kayak de mar en nuestro país sea una realidad extendida, entendida por todos y compartida con otros países pioneros en materia de seguridad en este deporte.
En este simposio participaran entrenadores y personalidades del mundo del kayac de mar, reconocidas internacionalmente por sus aportaciones a esta modalidad deportiva, tanto en materia de seguridad como por las expediciones y experiencias que han vivido practicando este deporte.
Son hombres y mujeres provenientes de distintos países de Europa (España, Francia, Italia, Inglaterra, Holanda, Alemania, Portugal, Dinamarca, Suecia…) y también de Estados Unidos; de edades y profesiones distintas, pero unidos por un mismo placer: la seguridad en la práctica del kayac de mar. Todas estas personas vienen atraídas por las posibilidades de navegación de nuestro Mare Nostrum.
Él simposio, por lo tanto, quiere ser un marco de aprendizaje, punto de encuentro de personas con intereses similares en unas mismas aguas, en medio de una atmósfera agradable con vientos, posiblemente, de tramontana. Un lugar para verter y captar ideas, aprender cosas nuevas y discutir de temas relacionados con este deporte hasta aburrirse.
Posteriormente, tras las tres jornadas de trabajo, este Simposio Internacional se prolongará durante una semana más, para ofrecer a los participantes la posibilidad de navegar junto a los expertos invitados, en grupos y por niveles, poniendo en práctica todo lo aprendido y compartiendo los propios conocimientos, en un marco incomparable como es el Mar Mediterráneo, el Cap de Creus y toda la Costa Brava.
Paralelamente, como colofón a toda esta programación, podremos disfrutar observando, diariamente, como cuatro personas, con la ayuda de un experto que las irá guiando, se construyen, en una semana, su propio kayac de madera y lona similar a los modelos de kayak utilizados por nuestros antepasados en Groenlandia, por aquel entonces hechos en madera, como mandaba la tradición.
Pero no sólo los aficionados disfrutaran, también las familias de los participantes gozaran de una buena opción de vacaciones, descubriendo las numerosas posibilidades que el lugar donde se celebra el simposio ofrece: trekking a lo largo de los incomparables GR (Grandes Rutas) o Parques Naturales, como el de los “Aiguamolls de l’Empordà” o el del Cap de Creus; rutas turísticas recorriendo los innumerables vestigios de las civilizaciones griegas y romanas que antaño dominaron la zona; visitas a monumentos, castillos o iglesias, algunas de ellas del románico o el famoso triángulo de Dalí –visita al Teatre Museu Dalí en Figueras, Castell de Púbol, etc- todo ello en medio del clima de cordialidad que se genera este tipo de eventos.
Como ves hay muy buenas razones para participar en este simposio. Haz tu inscripción cuanto antes. Te esperamos.
Quiero aprovechar para agradecer a todos los palistas, amigos, ponentes, familia, voluntarios todos, quienes, desde un primer momento, habéis creído en este proyecto. Gracias a vuestro esfuerzo y generosidad esta empresa, que parecía un sueño, va a hacerse realidad.
Carme Adell Argilés
Esta es la carta de inauguración y presentación que leí en el salón de actos de Llança del primer Symposium (año 2005)
Estem molt contents de poder-vos donar la benvinguda a aquest Simpòsium que, per fi, avui és una realitat.
Que avui estiguem aquí donant el tret de sortida a aquest esdeveniment és gràcies a l’esforç de moltes persones. Si bé es cert que per organitzar un simpòsium com aquest no es poden esmerçar recursos, tant econòmics com logístics, no és menys cert que sense la capacitat professional i la il·lusió de l’equip humà que ha estat treballant-hi, dia a dia, colze a colze, tot això no seria pas possible.
Ho hem fet el millor que hem sabut, això no obstant, de ben segur que en el decurs del simpòsium ens adonarem que encara es podria millorar. Precisament això el que ens ha de donar la motivació i l’embranzida per, en un futur, organitzar-ne una altre, amb il·lusions renovades.
Per això, arribats fins a aquest punt, ara la nostra principal preocupació ha de ser que les raons que us han empès a participar i les expectatives que us heu creat al voltant d’aquest esdeveniment es vegin plenament satisfetes.
També voldríem, que aquells que heu cregut en el projecte des d’un bon començament: Club Pagaia, Ajuntament, sponsors i tot el conjunt de voluntaris i d’altres persones anònimes, no marxéssiu amb les mans buides. Només podrem pensar en el futur si, a la fi, tots arribem a la conclusió que ha valgut la pena i que volem tornar-hi.
Volem desitjar-vos una molt bona estada, tot gaudint dels temps, de l’entorn natural i de les relacions humanes, a l’ensems que compartim la pràctica i el plaer de la navegació amb els nostres caiacs de mar. Que ens pugem endur un munt de salt del nostre mediterrani i que cada granet de salt o de sorra sigui una idea nova, un amic, una sensació, una imatge del Cap de Creus que quedi gravada en la nostra retina.
Volem també, que la pràctica segura que proposem esdevingui una realitat no solament en el decurs del simpòsium, sinó com una motivació intrínseca del caiac de mar.
No voldríem donar per acabades aquests ratlles de benvinguda sense agrair, molt especialment, al Nigel Foster, el Matt, el Phillipe, el Cristopher, el Joan, la Conxa, la Mireia… i tants d’altres -no em voldria deixar de mencionar a ningú- la confiança que els he merescut, el suport incondicional que m’han demostrat des del primer moment i que s’ha traduït en les ganes de col·laborar a canvi de res i en que avui siguin aquí entre nosaltres. Deixeu-me aprofitar per dir que em sento entre amics i que aquí a casa nostra sou ben rebuts sempre que vulgueu.
Gràcies a tots aquells que us heu implicat. d’una forma o d’una altra, en aquesta aventura, perquè heu fet una aposta ferma pel caiac de mar, però també per la feina honesta i ben feta.
Benvinguts i benvingudes a tots i totes i que gaudiu força!
Carme Adell Argilés,
Records de José del primer Simpòsium Pagaia (al no poder-se celebrar el 2021): La presentación i el simpòsium
Els meus records d’aquest primer simpòsium els dedico a la memòria de la Lorea.
Escriure aquest resum 15 anys desprès, m’ha suposat apel·lar a la meva memòria i a tota la documentació que conservo i que és basa en actes de reunions, en documents de treball dels preparatius, en l’intercanvi de mails amb gran part dels actors de l’esdeveniment.
La caseta de recepció del càmping va ser el meu espai de treball durant gran part del simpòsium, i durant els tres primers dies vaig poder assistir o participar a molts pocs tallers, dedicant-me amb la Lorea a l’acollida dels participants i a la coordinació del dia a dia.
La presentació
El 2004, el club portava dos anys funcionant i comptava amb una quarantena de socis, quan en Pau Calero, primer president del club en aquell moment, ens va presentar a la Carme Adell.
El primer dia que vàrem conèixer a la Carme, ens va presentar la seva trajectòria com a caiaquista de pista d’elit i la seva reconversió al caiac de mar. Al dia següent ens acompanyava en una sortida de club on ens deixava entreveure pinzellades dels seus coneixements.
Ens varem seguir veient de tant en quant fins que un dia del juny d’aquell 2004, ens va presentar un projecte que portava en el cor: coneixedora de molts experts caiaquistes de mar amb qui havia compartit trobades, simposis, expedicions, etc., els hi volia agrair les invitacions que havia rebut fins llavors, organitzant una trobada a Espanya.
Una trobada com la Carme volia requeria d’un grup de persones que portessin durant mesos tots els preparatius per una trobada exitosa. La Carme va veure el club treballar en l’organització de competicions de caiac de mar i va apreciar el nostre taranná i els esforços que érem capaços de desenvolupar per un esport minoritari com el nostre.
La Junta directiva del moment no va dubtar gaire temps en acceptar el repte, i és va posar a treballar de valent sota la direcció de la Carme.
El club tenia molta bona voluntat però pocs coneixements caiaquistes. El nivell tècnic nostre era per la majoria, el de principiant, i excepte en Pau Calero que feia d’instructor i de president, els altres ens manteníem sobre l’aigua amb mar calma.
L’organització d’aquest primer simpòsium va suposar moltes hores de treball, de recerca, de reunions, també de desil·lusions en certs moments, però va desembocar en la primera experiència internacional del club.
Aquest primer Simpòsium és va dur a terme del 19 al 27 de març, al càmping Port de la Vall del Port de la Selva, l’únic lloc que vàrem trobar en aquell moment, susceptible de rebre amb comoditat, durant tota una setmana, a un bon centenar de caiaquistes.
Recordo els assaigs que vàrem fer del càmping en ple hivern, per provar la idoneïtat del lloc i posar a prova el que més tard serien unes de les marques de la casa Pagaia: l’acollida, la convivència i els sopars multitudinaris.
No puc parlar del Simpòsium Pagaia, sense tenir un record emotiu per aquelles persones que ens han deixat: la Conxa, la Odina i especialment la Lorea amb qui vaig compartir moltes vivències durant molts anys i que amb l’organització d’aquest primer simpòsium va significar el punt de partida d’una gran amistat i una estima reciproca.
El Simpòsium
El primer Simpòsium va agrupar un bon centenar de persones amb ponents, participants i organitzadors, procedents d’Europa i dels Estats Units.
Va incloure una fira professional del sector, i va comptar amb el patrocini d’empreses alienes al caiac de mar.
Trenta dos ponents nacionals i internacionals van desenvolupar ponències durant els tres primers dies i van liderar les sortides durant la resta de la setmana.
La logística comptava amb una carpa gegant podent acollir 150 persones, mitja dotzena de bungalows del càmping posats a disposició dels ponents i dels participants a la fira. La resta de participants és van acomodar en tendes.
El sol ens va acompanyar tota la setmana, i va permetre realitzar les activitats a l’aigua sota un calor hivernal molt apreciat per tothom.
Les ponències a terra van poder gaudir d’aquestes condicions i bona parts d’elles és van realitzar a l’aire lliure.
Durant tota la setmana, sota la batuta dels francesos Christophe i Frédérique Claeys hi va haver un taller de construcció de caiac groenlandès, on tres participants és van construir el seu caiac de fusta i teixit de niló.
La gran llista de tallers, la seva diversitat i la qualitat dels ponents és va traduir per una participació massiva durant els tres dies de ponències. Els tallers de mitja jornada, matí i tarda, és van realitzar en el mateix càmping, facilitant la seva organització i coordinació.
L’americà Nigel Foster, expert caiaquista i dissenyador de caiacs va realitzar demostracions de maniobrabilitat, deixant els assistents bocabadats amb la harmonia que desprenia dels seus gestos, la facilitat amb la que desplaçava el seu caiac de més de cinc metres de llargada. Semblava la coreografia d’un ballet on tot era suavitat i precisió del gest.
Durant als vespres va conquistar els assistents amb la presentació de vídeos de les seves expedicions a reu del món.
El dissabte al vespre vam inaugurar el Simpòsium a la Casa de la Cultura de Llançà, amb una projecció del francès Christian Morel, titulada La Quête du Brash, Palma d’or en el festival d’imatges de Saint Etienne al 2003.
L’americà Christopher Cunningham, ens va impressionar amb els seus coneixements sobre la construcció de caiacs i pales groenlandeses i la realització d’esquimotatges amb pala groenlandesa.
L’alemany Bernhard Hillejan, especialista en explicar la dinàmica dels moviments, l’equilibri del cos i la important relació cos/caiac/pala. Va realitzar també demostracions d’esquimotatges amb pala groenlandesa.
La alemanya Freya Hoffmeister va arribar al simpòsium com a participant i en les primeres hores de veure-la a l’aigua, l’hi vàrem demanar si volia fer de ponent. Experta caiaquista amb uns equilibris impressionants, capaç de realitzar el pi dins de la banyera del seu caiac i sobre l’aigua. Especialista en esquimotatges groenlandesos, va realitzar demostracions d’esquimotatges amb pala groenlandesa, i amb en Christopher Cunningham i en Bernhard Hillejan van realitzar una demostració d’esquimotatges en simultani, que va aixecar els aplaudiments de tota l’assistència.
Uns anys més tard la Freya ha circumnavegat en caiac i en solitari a Nova Zelanda, Austràlia, Amèrica del Sud, i en l’actualitat està intentant el mateix amb Amèrica del Nord, però actualment aturada per la pandèmia de Covid 19 que afecta a tot el món.
Els britànics Matt Strickland, Guy Smith i Adrian Walker amb la sueca Asa Strickland van realitzar demostracions de rescats , auto rescats, remolcatges i esquimotatges: tècniques desconegudes per la majoria dels assistents.
El gallec Siro Lopez va desenvolupar tallers sobre seguretat en aspectes com la utilització de balises de recerca i de bengales de mà (fumígens) i de coets amb paracaigudes. També va desenvolupar un taller sobre VHF .
El català Angel Conesa va abordar els temes de seguretat amb tallers de primers auxilis, hipotèrmia i cop de calor.
El català Xavier Kirchner va realitzar una ponència sobre GPS i una altra sobre meteorologia
El francès Philippe Lasnier va realitzar una ponència sobre la planificació d’expedicions i la preparació d’un pla de navegació.
La Francesa Brigitte Lattaud va presentar la seva expedició en caiac al Spitzberg.
El francès Michel Descoux ens va introduir en el món de la pesca amb caiac.
L’italià Luciano Belloni va dirigir una ponència sobre el lideratge de grup destinada als instructors presents.
La Carme Adell en companya de l’Asa Strickland va realitzar una ponència sobre el caiac i la dona.
En Javier de la Puente de l’empresa Fun Run va realitzar una ponència sobre reparació i manteniment.
En Joan Pros va realitzar un taller d‘esquimotatges amb pala groenlandesa.
Els participants van poder assistir a la projecció de diapositives i vídeos d’expedicions durant tota la setmana.
Altres instructors van liderar sortides de mitja jornada o jornada sencera
El sector professional és va veure representat per les empreses SK Kayak, Roc Roi, Kayaking Costa Brava, Nootka, Polyform, Riumar, Fun Run, Sipre, Orust, Goltziana.
Les nits del simpòsium van ser objecte de molts intercanvis i de divertiment. Van permetre l’apropament entre participants i ponents amb xerrades fins ben avançada la nit.
Una esdeveniment com aquell també havia de tenir una vessant gastronòmica, i va donar ocasió als primers cuiners Pagaia de demostrar els seus talents. En aquesta ocasió, el primer diumenge és va realitzar una calçotada amb 1200 calçots, i l’acompanyament en botifarres i cansalada corresponent. Uns dies més tard vam acomiadar el simpòsium amb una paella de marisc i una altra negra.
Aquest primer simpòsium va suposar una fatiga emocional i física per els seus organitzadors, i una vegada tancat, vàrem trigar unes quantes setmanes en fer-ne el balanç. Aquest temps de reflexió ens va servir per prendre el que considero la major decisió mai presa pel club, la qual va desembocar en el Club que coneixem en l’actualitat.
Aquest primer simpòsium va iniciar la internacionalització del club, va donar-nos les eines necessàries per uns objectius que teníem en ment, però de difícil concreció fins aquell moment. Va significar l’inici de la formació pels seus socis. Ens va permetre obrir moltes portes i va donar naixement a la marca PAGAIA, caracteritzada per la seva calorosa acollida, l’altruisme i generositat de la seva gent, la recerca en una constant millora.
2021 havia de celebrar la novena edició, però la pandèmia de Covid 19 ha obligat l’actual junta directiva a prendre, sense dubte una de les mes dures decisions en la vida del club, cancel·lant el major esdeveniment de caiac de mar del mediterrani, i un dels més multitudinaris i internacionals del món caiaquista.
El club té tres anys per preparar aquesta retrobada
Ens tornarem a veure aviat, sota la benvolent mirada de a qui dedico aquest resum.
José
pep lluis
Molt interessant l’article i els documents adjunts, està molt bé publicar-los perquè no és perdin. A veure si el 2023 es pot tornar a fer el Simposium Pagaia!